Ingredients per als gustos:
Elaboració:
Es pelen els moniatos bullits i s’aixafen dins d’un recipient gran. Quan ja estan ben aixafats hi afegim el sucre i amassem, després hi afegim l’ametlla mòlta i amassem. Finalment, hi posem la pell de llimona ratllada i continuem amassant fins que la massa queda ben fina.
Es deixa reposar la massa unes hores.
Es divideix la massa per fer els gustos diferents.
Es posa xocolata en pols a la massa base i es barreja tot bé perquè quedi ben amassat. Després fem boletes i hi posem una ametlla sencera al mig del panellet.
Es posa coco en pols a la massa i es barreja tot bé perquè quedi ben amassat. Després fem boles i estirem una punteta de la massa cap amunt. En acabat arrebossem cada panellet amb més coco ratllat.
Agafem la massa i fem panellets amb forma de croqueta. Després els arrebossem amb l’ametlla picada.
Ratllem força pell de llimona ben fineta, la barregem amb la massa i fem boletes. Les aplanem i a sobre hi posem mitja cirereta confitada.
Agafem la massa i fem panellets amb forma de quadrats. Després al mig hi col.loquem un trosset de codonyat.
Un cop tenim tots els panellets fets agafem un pinzell i els pintem per sobre amb el rovell de l’ou.
Finalment es posen al forn en una safata, durant uns 15 minuts aproximadament, a 180º. Cal vigilar que no es cremin.
Els col·loquem en safates.
BON PROFIT!!!
LLEGENDA DE SANT JORDI
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Català de Joan Amades.
El dia 6 de març vam celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Es van fer diverses activitats a l'institut: tallers de feines domèstiques, Raps en contra la violència domèstica, etc.
També es va publicar la revista de l'institut És Teva; i nosaltres, els alumnes de l'aula d'acollida, hi van participar realitzant passatemps i breus explicacions de records d'alguna dona important de la nostra família.
LES DONES IMPORTANTS DE LA NOSTRA VIDA
“M’agrada molt llegir i jugar amb la meva germana Kamal.”
Amrat Pal – Índia
“Amb la meva germana vam anar a l’ Eroski a passejar i a jugar a les màquines. Amb la nostra mare, després, vam anar al cine i en acabat, vam tornar cap a casa.”
Jorge Jair Chango – Equador
“Jo recordo quan anava a l’escola a Rachidia amb la meva germana Fàtima i llegíem llibres.”
Ridouan Sabiri – Marroc
“La meva àvia estava molt malalta de càncer, tots pensàvem que es podia morir. Ella estava molta trista i va començar a anar a l’església. El metge va dir que només es podia operar, però costava molts diners. La meva mare va pagar l’operació. Quan tot estava preparat per operar-la, el metge li va fer unes anàlisis per comprovar l’estat del tumor. Llavors el metge ens va dir que estava completament curada. Va ser UN MIRACLE!”
Jessica Orihuela – Perú
“Aquest any, el dia del meu aniversari, la meva tieta Carmen va preparar una festa per a mi mentre jo era a l’escola. Quan vaig tornar a casa hi havia tota la meva familia esperant-me. Jo vaig estar molt contenta, em va fer una sorpresa molt xula.”
Jessica Zamora – Equador
“Jo abans vivia al Pakistan i anava amb la meva mare a jugar a futbol al parc, jo tenia set anys. La meva mare, també, m’ajudava a estudiar matemàtiques, anglès i ciències a casa.”
Muhammad Umar – Pakistan
“Recordo que de petit m´agradava molt que la meva iaia Fatima m´expliqués una història ben bonica quan me n`anava a dormir.”
Ahmed Ousinsi – Marroc
“Quan jo era petita, m’agradava molt jugar amb la meva germana Isabel a fet i a amagar.”
Lady Yagloa – Equador
“Quan érem petites, recordo que la meva mare jugava amb la meva germana i amb mi; ens agradava juagar a secretàries.”
Génesis Dueñas – Equador
“Quan jo era petit anava a nedar al riu que hi havia a prop de casa meva. La meva àvia em mirava i, de vegades, jugàvem i ens esquitxàvem. Això m’agradava molt.”
Luís Humberto Tejada – Perú
“Quan jo era petit, cada cap de setmana, la meva àvia feia un pastís de xocolata i tots els de la família en menjàvem. A mi m’agradava molt aquell pastís; ara la meva mare també el fa.”
Delamir Ivanov – Bulgària
“Quan era més petit, anava amb la meva germana a jugar al parc amb el monopatí.”
Jean Carlo Vera – Equador
“Recordo quan jo era més petit i no m’agradava llevar-me per anar a l’escola. Llavors la meva àvia em tirava aigua, però jo igualment dormia. Després, la meva àvia posava la música a tot volum, així jo em llevava ràpid i espantat. Aquesta historieta és un bon record, graciós i divertit.”
Alex Orellana – República Dominicana
“La meva mare sempre porta els meus germans a l’escola, fa el menjar i neteja la casa.”
Hafida Kheyi – Marroc
“La meva iaia Aisha viu al Marroc. Quan jo era petit, sempre m’explicava històries que m’agradaven molt. Ara que jo visc a Cornellà parlo per telèfon amb ella. M’agradaria molt tornar-la a veure ben aviat.”
Solymane Bourka – Marroc
“Recordo que la meva mare em va dir que anés a busacar la meva germana Ana Maria al col.legi. Jo vaig dir-li que no m’agradava gaire perquè plorava molt i la meva mare em va dir que ho intentés. Després d’anar a buscar-la, vam arribar al parc i ens ho vam passar molt bé jugant.”
Clara Melina – Colòmbia
“Jo recordo quan anava a muntar a cavall amb la meva àvia, donàvem un passeig pels voltants de casa meva.”
Anderson Vera – Equador
“Quan era petita, la meva àvia em contava contes, jugava amb mi i amb el meu germà a fet i amagar; també, quan era molt petita, em donava el menjar a la boca; i això m`agradava molt.”
Patricia Aceldo - Equador
